LO TRABALH E L’ECONOMIA SEGON LOS BONS ÒMES

Un dels motius mai avalorats dels Bons Òmes èra la siá relacion amb lo trabalh. Lo clergat catolic viviá dels impòstes que pagavan los vassalhs, que sustot en ans de marridas culhitas, venián fòrça abusius. Aqueles meteisses servents lor caliá pagar abitualament tanben d’impòstes a senhors feudals nòbles. Los Bons Òmes criticavan dobertament aqueles impòstes, perque consideravan qu’èran excessius e avián pas fondament en los Evangèlis.

Contràriament, los Bons Òmes vivián de lo sieu trabalh e acompanhavan la predicacion amb los sieus prètzfaches quotidians. Abitualament, trabalhavan coma teisseires, un mestièr que los permetiá viatjar de fièra en fièra per vendre los sieus produchs, e simultanèament, predicar. Amb lo sieu trabalh, èran “d’òmes liures en l’aspècte laboral”, en lo sens que recebián la justa retribucion per lo sieu trabalh amb la venta de los sieus produchs, sens enriquir las classas senhorialas coma los servents pageses.

Labors_of_the_months_in_Tres_Riches_Heures_du_Duc_de_Berry1

Los meses marcavan lo trabalh dels pageses

Mas quina èra la siá relacion amb la riquesa e los sòus? Los Bons Òmes reivindicavan la praubesa e la reparticion dels bens segon los besonhs de cada cresent, en s’apiejant en los Evangèlis e los Actes dels Apostòls, e coma practicavan tanben qualques òrdres catolics coma los Franciscans. Aquela praubesa reivindicada afrontava lo movement amb lo luxe que viviá la nauta ierarquia eclesiastica catolica.

Dispausavan pas de cap de material o immòble coma proprietat privada pròpria. Criticavan lo despartiment feudal de las tèrras, que condemnava a viure dins de condicions miserablas als vertadièrs trabalhadors, los pageses, e beneficiava los senhors proprietaris.

Mas la concepcion dels Bons Òmes sus l’economia èra mai complèxa. Dispausam pas, coma en fòrça autres tèmas, de qualque informacion escricha per eles, mas supausam que la siá morala economica èra mai flexible que la catolica, e segurament mai utila, pel desvolopament economic. E atacava los fondaments de l’immobil sistèma economic feudal e las prerrogativas de la noblesa e lo clergat.

Cossent damb a lo sieu comportament, los sòus èran considerats positius s’ajudavan al Ben comun. Doncas, l’activitat economica (l’iniciativa “empresariala”) deviá èsser acceptada amb aquel objectiu. Èra solament necessari far desaparéisser las injustícias que podiá provocar lo sistèma. Seriam benlèu davant d’un “capitalisme solidari”? La Glèisa catolica condemnava l’afan de beneficis, mas pensava pas a esmendar las possiblas injustícias del sistèma en vigor, e aiçò manteniá un sistèma economic feudal injust e sens possibilitats de progrès.

La borgesiá urbana desirava de cambiaments per superar lo marc economic en vigor, e la posicion dels Bons Òmes en favor de l’iniciativa economica los agradava (a l’excepcion segurament de la volontat d’esmendar las inegalitats). Fòrça burgeses de las vilas se convertiguèron al movement dels Bons Òmes per aquela rason. Èra pas pecat produsir e comerciar, invertir, demandar un prèst… (1).

IMG_7920

Las vilas medievalas èran de grands centres economics

Sabèm que los Bons Òmes gardavan de sòus d’autras personas (coma los posteriors bancs) e qu’en qualques escasenças los invertissián per obténer un rendiment. La moralitat e l’etica que demostravan en la siá vida quotidiana autrejava als Bons Òmes una image de confidança e seguretat davant la rèsta de la populacion, que los daissava susvelhar los sieus estalvis.

Lo prèst èra pas condemnat, e mai amb interèsses, en utilizant coma exemple la Parabòla biblica “dels Talents o de las Minas” (2). Las unicas condicions èran que los interèsses crubats foguèsson justes e que lo deutor aguès las condicions de retornar lo capital per evitar que lo prestaire obtenguèsse los gatges del deutor (abitualament, tot lo sieu patrimòni) (3).

D’aquela manièra, èra eliminat l’injust naut interès e se potenciava lo desvolopament economic (un autre motiu qu’agradava a la borgesiá urbana). En paraulas dels Bons Òmes, se contribuissiá al Ben comun de la societat en favorir d’inversions.  Avèm constància que los meteisses Bons Òmes n’avián prestat de sòus; desconeissèm s’avián crubat qualque interès, mas supausam que las condicions de devolucion del prèst èran fòrça simplas.

Segurament l’image dels Bons Òmes sus l’economia èra tròp idillica e ingenua, e pensava pas a l’avaricia de fòrça commerçants. Fòrça burgeses que mantenián de relacions amb eles pels motius expausats anteriorament, èran pas justament gaire aunorats e devián abusar de los sieus trabalhadors o los pagavan pas un sòu digne.

(1) Justament la morala crestiana calvinista defensa aperaquí los meteisses ideals, e lo Calvinisme enrasiguèt al sud de las tèrras d’òc, amb lo nom d’”Uganauds”.

(2) En aquela parabòla de l’Evangèli segon Matèu (Capítol XXV, 14-30), un senhor daissa en custòdia unes sòus (los talents) a unes servents mentre partís de viatge. En tornar, felicita dos servents qu’an fach rendre los talents susvelhats mas recrimina un autre servent que los aviá pas faches rendre, almens per obténer unes interèsses. Una istòria semblabla apareis a l’Evangèli segon Luc (Capítol XIX, 11-27).

(3) En qualques vilas, se demandava que lo deutor  possediguèsse tant patrimòni o mai que lo prestaire, per assegurar lo retorn del capital.

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Cambiar )

Connecting to %s